
4000 pinséyes walones (4000 pensées en wallon)
CW = cente-walon (centre-wallon)
EW = ès’-walon (est-wallon)
OW = ouwès’-walon (ouest-wallon)
SW = sûd-walon (sud-wallon)
Bibliyografîye / Bibliographie
Dulieu 2012 |
Jacques Dulieu (Nameur), in: VA 29/09/2012 |
Faulx 1976 |
Pierre Faulx, Deûsième boukèt d’ pinséyes walones, 1976 |
Faulx 1986 |
Pierre Faulx, S’ apinse à mi, SLLW 1986 |
Faulx 1999 |
Pierre Faulx, Pinséyes, VA 23/08/1999 |
Faulx 2002 |
Pierre Faulx, in : Chîjes èt Paskéyes, VA 10/08/2002 |
Faulx 2002 |
Pierre Faulx, p.145, in : CW 10/2002 |
Petrez |
Henri Petrez, Drigléye di sintinces dau Baron d’ Fleûru |
Pinon 1989 |
Roger Pinon, Le mariage, in: Èl Bourdon, 418, 1989 |
Renson 2002 |
Gilbert Renson, Vîve lès mwârts!, p.146-148, in: CW 10/2002 |
Xhignesse 1908 |
Arthur Xhignesse, Spots èt bèlès d’vises dà Larochefoucauld, in: BSLW, T50, 1908 |
OW |
Dins one barake di bos, on n’ distapisse nin avou on chalumau.
|
= cabane en bois |
Faulx 1986 |
OW |
Po-z-ariver, au djoû d’ odjoûrdu, i faut on keûr di pîre, on bras d’ fiêr èt one tièsse di bos.
|
= coeur = 1 pierre; 2 bois |
Faulx 1986 |
OW |
Parèt qui l’ paradis, c’ èst vêla aus sèt’ cint diâles.
|
= 1 là-bas; 2 diable |
Faulx 1986 |
OW |
Vaut mia scrîre dès fauves qui d’ lès dompter.
|
= 1 mieux; 2 (a) fable; (b) fauve |
Faulx 2002 |
OW |
Lès soufrances ni sont nin faîtes po d’mander à moru, mins po aprinde à viker.
|
= 1 mourir; 2 vivre |
Faulx 1986 |
OW |
Il a stî à deûs dwèts di s’ è mète onk dins s’-t-ouy.
|
= 1 été; 2 doigts; 3 en; 4 mettre; 5 un; 6 s’-t-: son; 7 oeil |
Faulx 1986 |
OW |
C’ èst tot l’ min.me maleureûs di n’ pus awè s’ tièsse à li et co awè mau sès dints !
|
= 1 avoir; 2 tête = 1 lui; 2 mal |
Faulx 1986 |
OW |
On wèt co d’pus lès poûssêres quand on lès-a faît à mitan.
|
= 1 voit; 2 plus = moitié |
Faulx 1986 |

OW |
Deûs djouweûs d’ fot’bal ont poki leû front iuns’ conte l’ ôte. Is s’ donenut l’ mwin èt s’ èscuser . «Chacun s’ boûye ! »
|
cogné jeu de mots : bouille (tâche), « bouye » : ecchymose |
Faulx 1986 |
OW |
L’ pètite pédicûre vèt télemint voltî s’ mèstî qu’ èlle a mâriè in mâle d’ agace.
|
aimer (NL : graag hebben) ; jeu de mots : hirondelle, agace : cor (au pied) |
Faulx 1986 |
OW |
Vaut mieus dès dints d’ tchins dins s’ djârdin qu’ dins s’ gauche fèsse !
|
jeu de mots : dents de chien, dent-de-chien |
Faulx 1986 |
OW |
Gn-a vint-ans, c’ ît l’ mariâdje Frèdi èt Sâra. Asteûre, ça rafrèdit.
|
il y a ; était ; rafrèdit : refroidit |
Faulx 1986 |
OW |
In cu d’ jate, ça m’ fét toudi pinser à Nameur… Nén pace qu’ i va doûcemint, mins pace qu’ i n-a pont d’ djambes.
|
jeu de mots : pont d’ djambes : pas de jambes ; pont de Jambes |
Faulx 1986 |
OW |
Toutes lès boutroules ont l’ min.me diamète pusqui c’ èst dès ronds d’ vinte.
|
nombrils ; jeu de mots : vinte : ventre & vint’ : vingt (rond de 20 : rondelle de 20 mm) |
Faulx 1986 |
OW |
À l’ diskinde du trin, in gamin cache après s’ pére. Èyu pinsez qu’ i l’ a r’trouvè ? Dins l’ sale dès pas pièrdus.
|
descente ; cherche ; où |
Faulx 1986 |
OW |
Fèyoz pléji quand gn-a moyén, Ça rapwate dipus qui d’ ièsse tchén.
|
faites ; plaisir ; il y a ; rapporte ; plus ; être ; chien = avare (tchin d’ sès liârds : « chien » aves son argent) |
Petrez |
OW |
Si vos donez ‘ne saqwè, fachîz-le dins in sourîre C’ èst seûr li qui lêrè li mèyeû dès souvenîrs.
|
donnez, quelque chose ; emmaillottez ( > mettez) ; sûr ; lui ; laissera ; meilleur |
Petrez |